2 de octubre de 2013

A RITME DE JAZZ I BLUES

Molt bones a tots, avui parlarem de moltes coses noves relacionades a la música que va ser creada pals pobres i més tard els rics la van adoptar, bé, no tot és blanc o negre, curiosa coincidència colorística, però que va passar perquè una música tan rica, melòdica i rítmicament parlant, naixés als Estats Units? i quins van ser els seus pares i mares? anem a esbrinar-ho

Si hem de parlar d'un lloc en concret on situar el naixement del jazz, sense cap dubte ens hem de situar al sur dels Estats Units, concretament a Nova Orleans, Luisiana. I filant prim parlaríem del barri de Storyville , aquest barri es va crear per mantenir totes aquelles activitats, diguem-ne, de mal veure, en un sol lloc. La prostitució estava permesa, hi havia fumaderos d'opi totalment legals també, l'alcohol corria a mars per tots els carrers.

L'inici de tot això va ser l'any 1897 i el seu precursor va ser el canceller Sidney Alderman Story i va durar fins a l'any 1917. Per aquest barri passava el ferrocarril, hi havia un port i es podia accedir des de qualsevol lloc sense problemes, per tant, no és de estranyar que es convertís en el més gran barri d'oci i diversió de tot el país. La música va trobar en els seus múltiples clubs, bordells i d'altres antres el seu bressol on començar a sonar. Si tenim en compte la diversitat de músics que convivien en aquest barri d'altres, que atrets per la possibilitat de tocar, van aparèixer, l'anàlisi musical seria el seguent. Per una banda hi havia els afroamericans amb el seu blues i per altre els occidentals amb els coneixements de la música classica i la música de ball. la barreja d'aquests músics va propiciar la creació del que avui en dia anomenem jazz.
Buddy Bolden(del que es diu que és el pare del jazz), Frank Dusen, Joe "king" Oliver, Freddie Keppard, Manuel Pérez, Pops Foster, George Baquet, Sidney Beched, aquesta i més gent van ser la que van barrejar, en pur estat de festa, la música de l'època i van fer sonar com a resultat aquest estil que tant d'èxit ha tingut a tot el món.

Suposo que a tots ens sona el nom de Louis Amstrong; dons aquest home va néixer a Nova Orleansl'any 1900,i també va passar per Storyville, tocant la seva corneta i la seva trompeta als bordells de la zona
Abandonat pel seu pare i de família esclava, la pobresa el va marcar gran part de la seva infància, va tindre que viure amb familiars que gairebé no el podien mantenir, va fer fins i tot de recollidor de ferralla per poder menjar i no va ser, per sort, fins que va començar a treballar per una família jueva, que la seva vida va deixar de córrer el risc de caure en la mala vida.

Treballant per aquesta família va obtenir molts valors, sol cal esmentar que el seu amo, sabedor de l'apressi que Louis tenia per la música i les ganes de tocar que posseïa, el senyor Karnofsky li va comprar una trompeta.

Tot i així aquest home no era cap sant i va haber de passar vàries vegades pel reformatori, sempre per delictes menors, tot i així no va desaprofitar el fet de poder tocar a la banda del centre, la Nueva Orleans Home for Colored Waifs, on va fer de les seves amb la corneta.

Pel seu pas per Storyville va conèixer al cornetista Joe King Oliver qui va, en la mida del possible, encarrilar la vida musical d'aquest gran músic.Com a dada curiosa, el van sobrenomenar Pops o Sachsmo que és una forma de dir boca de guardiola, degut a la forma en què se li inflava la boca alhora de tocar. Va ser per aquest camí com després de molt de treball, tant en l'àmbit interpretatiu com a nivell teòric, com va arribar a ocupar el lloc del seu mentor en l'orquestra Kid Ory, per aquells temps el grup més important de la ciutat. A partir d'aquí tot va ser ascendir de nivell, va passar per grans bandes com la de Fate Marable, on les actuacions les realitzava a bord dels vaixells que navegaven pel Mississippi. Més tard va ser la "Creole Jazz Band" a Chicago on a banda de tocar en directe diàriament va iniciar-se en el món dels estudis de grabació. Però el moment més àlgid de la seva carrera va ser quan Fletcher Henderson, un grandíssim director d'orquestra de l'època li va oferir un bon contracte per tocar a la seva banda.
 
En aquesta fot, assegut al mig podem veure un jove Louis Amstrong i al piano la seva segona dona Lil Hardin.

Tot això va fer de l'Ouis Amstrong un gran músic, posseïa molta experiència, coneixements, i el que és més important, la capacitat d'adaptar-se i introduir les seves pròpies normes en la forma de tocar e improvisar. Per tant no és d'estranyar que aconseguís gravar grans discos amb importants col·laboaradors com és el cas de la cantant de blues Bessie Smith.

Aleshores entre els anys 1925 i 1928 decideix formar els seus propis grups, un va ser els "hot Five" i l'altre els "Hot Seven", els discos que van gravar aquesta formació van passar a la història com uns dels pilars del jazz.I no és d'estranyar donat l'èxit que va tenir per Europa especialment a París, i més tard amb col·lavoracions en pel·lícules de Hollywood.
 
En aquesta foto apareixen d'esquerra a dreta: Louis Amstrong, Johnny St. Cyr, Johnny Dodds, Kid Ory And Lil Hardin.

Finalment munta el que seria la seva gran banda, la "All Stars" per on van passar músics de tan alt nivell com el trombonista Jack Teagarden, el clarinetista Barney Bigard , el pianista Earl Hines, el baterista "Big Sid" Catlett", el contrabaixista Arvell Shaw, entre d'altres. Van actuar en infinitats d'escenaris fins que es van aposentar al club "Billy Berg's" de los Àngeles i després de gravar un munt de discos i actuacions va acomiadar-se del món amb 71 anys dedicats exclusivament a la música i a gaudir d'ella, l'any 1971 a casa seva va dir adéu als seus incondicionals seguidors.

La seva discografia és immensa, comença l'any 1923 amb Louis Amstrong and King Oliver i finalitza el 2006 amb Complete New York Town Hall & Boston Symphony Hall Concerts, això sense comptar amb algunes col·laboaracions i d'altres enregistraments en directe, un total 31 treballs on l'estil, el dinamisme, la força i l'enginy van marcar l'estil del jazz de forma fulminant.

Bé i això és tot de moment, la pròxima entrada parlarem d'alguns instruments i els seus mestres en la matèria, també farem esment a algun esdeveniment significatiu i alguna que altra cosa, així que!bon ritme i fins la pròxima! Ah! i aquí us deixo una cançó amb molt de Luis i més de Amstrong, salud!


 
 
 "Potato head blues", pel nom podem deduir el caràcter bromista de l'autor, i la música amb la força enfocada les melodies e improvitsacions denota el segell de Louis. Si us agrada aquesta cançó no deixeu d'escoltar versions de temes com "wheather bird" tocada a duo amb el pianista Earl Hines, "Wild Man Blues", "West End Blues", "Basin Street Blues". De fet qualsevol cançó que escolteu de la seva primera època un endinsarà dins d'un món amb un ambient on tot el sabor té un nom, Satchmo.


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

TNC: Els criminals

  Hoy viernes, los socios con entrada de Apropa podrán ver en el TNC la obra de Ferdinand Bruckner Els criminals. Bruckner fue un escritor a...