11 de noviembre de 2010

El dibuix del club social

El dibuix artístic m´agrada molt, però prefereixo més pintar que dedicar-me a veure quadres de grans pintors.
Abans els dibuixos que jo feia eren inferiors als que jo faig actualment.
El taller de pintura és el meu favorit, puix que em motiva i també em relaxa. Aquesta activitat em motiva i m´augmenta l'autoestima perquè veig que des de que vaig començar amb en Max he fet una millora important.
També és lògic que m' agrada pintar perquè puc riure i parlar amb els companys.
Tanmateix hi ha un inconvenient: nomès hi ha taller de pintura un dia a la setmana(una hora i mitja), i això és insuficient.
Els professionals de la salut mental diuen que pintar és terapeùtic. Quan dibuixes et concentres en el que fas i així no et menges el cap. A més el que fem serveix per fer-nos conèixer i relacionar-nos amb gent d´altres entitats.
De fet és normal que es facin coses, per exemple: murals, tota mena de dibuixets(nadales, pintures per a dates senyalades com el Carnestoltes).

el diario de ana frank

Bueno, con la película propuesta para esta semana, tengo un serio problema: hay varias versiones y no sé cual va a ser la proyectada.

De la célebre historia de la adolescente holandesa escondida con su familia para huir de los nazis, y que escribió un célebre diario que ya es un clásico del siglo XX, conozco al menos 3 versiones: la más célebre se rodó para cine en el año 59 dirigida por George Stevens en el declinar de su carrera y que supuso el primer Óscar para Shelley Winters; una versión más reciente para la televisión británica y una miniserie también británica (no recuerdo los actores de ninguna de éstas dos).

Ninguna de las tres versiones es redonda a pesar del prestigio de Stevens y de los 3 Óscars que ganó (a las otras dos se les nota mucho el origen televisivo), pero el interés de la historia real que cuenta es lo suficiente como para recomendaros la visión de la versión que veáis.

Un saludo.

4 de noviembre de 2010

La música com oci Josep Busquets

La música és una de les meves aficions preferides, com ja vaig explicar a un dels meus últims blogs. La música és per a mi com una mena de dutxa interior, és una manera de sentir emocions internes.
Quan he anat a fer karaoke a Tres Turons i a l´AREP m´he adonat que ens diverteix i ajuda a treure les emocions. De fet existeix la musicoteràpia, la qual cosa significa que és bona per a la gent que té problemes mentals.
Jo sóc una mica friki de la música, perquè m' agraden molts tipus de música i també sóc un busca ofertes. Ja fa bastants anys que compro música a varies tendes; primer comprava cassets, discos de vinil i lògicament ara em dedico a comprar CD's.
Actualment compro la majòria de música a una botiga anomenada GONG discos, farà uns tres anys que els hi compro, però aquesta tenda com ja fa temps que hi ha gent que es baixa la música d' internet o compra pirata, a més hi ha els MP3, això fa la competència a aquest tipus de negocis.
Tanmateix això no és exacte i he de dir que també comprava música al Corte Ingles, discos Castelló i a Open Cor.
El meu pare es baixa la música per l'ordinador i les meves nebodes fan el mateix, per exemple el YOUTUBE.
Les meves preferències són: la música clàssica, el rock, les bandes musicals d' alguna pel.lícula, per exemple els Borgia, la música sud-americana(Paulina Rubio, Gloria Estefan, Shakira).
També m' agrada la música country, alguns cantants catalans(Serrat, la Companyia Elèctrica d' Arma, Els Pets, etc), el pop espanyol (Mecano, ara la cantant té un grup propi que s´anomena Ana Torroja, la Oreja de Van Gogh).
Bé, espero que no sigui ni serà la única afició que tingui i pugui variar de tema, com per exemple em dediqui a la lectura i a llegir i practicar idiomes, que m´agrada molt parlar.